L'anada sorprèn, inici, serra de Bufí, cap senyal, només el track, la seguretat de dos guies i endavant... És com una melodia, els compassos que s'enlairen i el camí pujant progressiu. Ja som lluny del poble amb la perspectiva que vivim un entorn privilegiat. Allegro ma non troppo, cadascú amb el seu marc de relacions, tants com anys de bagatge, camins, sensibilitats...
Enfilem Bescanó, converses, m'encanta ballar al meu aire, me la miro, somriu, una dona ferma, i tant que sí, les dones xalem amb la dansa de la vida. Maduresa, deixar enrere el passat... Al meu costat la més jove, una dona d'emocions fortes, guapassa, agosarada, espartana. Fa un instant, assegudes, mirant l'estimberri, compartíem l'atracció pel buit, ara m'hi deixaria anar. Volar, sentint el paisatge, surant en la immensitat.
Una pausa, primer recés, aigües i taronges, algun silenci... S'atura el temps? Una mica. Vols dir que hem de marxar d'aquí, diu aquest home proper, ha trobat un racó màgic, els ulls tancats, el sol que l'il·lumina. Esbosso un somriure... Silenci, pau, meditació, moment únic.
Reprenem el camí, Sant Miquel de Gallifa, ermita, segon recés. Xocolata, fruits secs, imatges de cinc segons, fragments de somriures. Me la miro, com sortida d'un Klimt, dona de caràcter, apassionada, expressa el que sent, tal com raja. Al seu costat un home tranquil, curós, savi d'excusions, de natura... Hi ha altres cultures. De llibres, tants com vulguis. Què bona. Nemasté, l'amiga de viatges, com vas nena, gent maca, estàs contenta, quin dia, quina sort...
Després del sender de boixos que hem deixat enrere, del camí poc fressat, un camp de conreu llaurat i ja tenim el santuari davant nostre... Enfilem el darrer pendent, les roques embaumades, amunt.... Abraço els Munts amb el cor...
Geodèsic, t'ubiques, reconeixes, comparteixes, perquè t'estimes la circular màgica, aquesta estesa de muntanyes, de serres, d'altiplans, de planes, de cingles que albires amb delit. Dels Rasos a Montserrat... El veus, aquell panxut? Solemne Puigmal. Tresors de natura, en són tants...
Davallem pel GR, ai la Roca Llisa, ens bifurquem, pizzicato, redrecem el darrer tram, continuem les converses compartint l'instant, l'humor, la curiositat, enraonant, tants moments passats pel sedàs de la reflexió. Gustós creure que la vida té molt més futur, que encara s'embasten els somnis, les perspectives...
Un dels moments més gratificants. Fer-la petar abans de marxar. Cerveses, vichys, tallats... Un gran dia, coincidim, buscarem d'altres rutes, ara et toca a tu, somriu l'home tranquil, tantes que n'ha fet, expertesa...
Darreres notes, sortint de la Cogulera, darrers compassos... Miro de retenir amb cada abraçada tots els allegros, andantes, arpegis i sostinguts. Tu rai que ets a casa, bon viatge, parlem...
De la terrassa estant, agradablement baldada, darrer esguard al santuari llunyà. Un plaer caminar junts, un privilegi compartir-lo amb vosaltres...
Rachmaninov... Symphony N. 2 Op. 27 III
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada