Total de visualitzacions de pàgina:

8 de gener de 2018

Honestament nostra

 'No hi ha cap més promesa que la veritat', em va dir un amic ahir.  No vaig respondre. Caçadora de paraules, em diu sovint. Un apel·latiu que m'agrada. Però amb salabret, si m'ho permets. De tornada de vacances, de viatges, d'excursions i de convalescències, sortosament, avui primer dia al món real, semblava que l'havíem deixat enrere, però és aquí, la rutina, no pas les promeses.

Si alguna cosa té el present rigorós, l'ara i aquí és que, de promeses, poques. Un a bientôt... C'est tout. Que ja va bé si el que et ve de gust és això. A mi el que em ve de gust i espero que l'any em sigui favorable és continuar caminant. Continuar tenint espais d'oci propi. Continuar coneixent. Continuar veient créixer. Continuar prenent aquestes clares, tallats curts de cafè amb persones interessants. Continuar conversant, jo n'aprenc i de tant en tant, caço... Potser perquè de tot en pots fer un doll... Bé, de gairebé tot.

Superada la convalescència llibres nous, que no ens falti la cultura. Lluites noves, que ja reclamem i que han de ser molt més efectives. 'Potser cal ser valents altre cop'. La lluita més important, la salut, un luxe... Ja en vaig escriure un, de doll, amb uns quants capteniments, In my soul, aquesta petitesa que esvaeix el que et ve de gust i et retorna al que ets, al que som. Clarament humans. Fràgils.  I limitats...

De rutines i altres quefers ja s'encarrega el calendari que ho tinguem ben present. D'excepcionalitats, nosaltres. Sentir-les així,  totes les que vulguem afegir a l'agenda, cadascú amb la disponibilitat que pertoqui. Només per fer-les coincidir amb els grans plaers i amb les grans fites ja val la pena estrenar. El nou any. La nova agenda. Sempre dic que els inicis són el millor. De vegades, ensopegades, adversitat. L'adversitat, la de debò, és la de les fronteres sense retorn. Convé no oblidar-les.

Per això els bons propòsits i més ara que veig fotos que evoquen moments d'amor i natura, viscuts intensament. Admiro cims i ermites, properes excursions, penso, i miro de tenir present que cal meditar bé quin serà el pas següent. La meva resposta:

No hi ha cap més veritat que la que creiem honestament nostra.

Una mica d'Steely Dan... Do It Again


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada