Total de visualitzacions de pàgina:

1 de gener de 2018

Tiraval

Es va gestar mentre baixàvem de Bellmunt. L'excursió? La complicitat. M'agrada com ets, una dona amb qui puc caminar, de tant en tant faig rutes, vas dir, poca gent, sana, especial, per mi, és clar i si ho vols, m'encantaria que en formessis part. Vaig somriure. Una dona menuda, clara, generosa. Fet.

Amb reserva. Prudència. Mitja muntanya i un  Berguedà assolellat. Benvinguda, caferet, ganes, moltes ganes de novetat i natura. Dones, arriades, homes, minoria absoluta, es van teixint les converses, embastant la curiositat i el desig de fer camí plegats. Sona bé, perquè en el fons és el que ens agrada: conèixer i aprendre...

Itinerari de corriols, ponts i coves que menen al vessant més ombrívol, estret de Turbians, obaga de fageda, hayedo, ho veus, és clar, ai Sant Google, i aquest faig imponent, en són dos, les branques cercant la llum... Pendent d'altitud constant, aquest era el repte, la talaia, la roca Tiraval.



A prop dels 1.500 metres, Pedraforca al fons, imponent. Em pots fer una foto? I tant, dona. En vols una, tu? L'enquadro. Un home sa, reservat. Coneix muntanyes, indrets sagrats, la gastronomia, i tant, un ingredient important.


Ens barregem amb la resta i faig broma amb una parella de portal i postal... Me'ls miro enfilant la roca, atenta als detalls, quan t'estimes algú es nota, agafa'm la mà, un altre cim.

Dinar al bell mig de la pineda, àpats diversos, converses, els noms diuen molt de les persones, comenta el tercer home.  Em sorprèn, curiós, i descobreixo que té una certa retirada a l'Alan Rickman i un sentit de l'humor que comparteixo. Tastet de quinoa,  vols truita de patates, un esglai, ai la processionària que ens fa la guitza...

Deixem enrere els cims teixint les millors rialles, les dones estupendes, parlant clar, sense embuts, tal com raja. Gustós escoltar-les i aprendre'n... I així davallem els darrers quilòmetres, els peus cansats, el cap i el cor abassegats  d'estímuls...

Quin encert, una font, dona podies haver-me'n demanat, jo encara en tenia... Omplo la meva ampolla i deixo que marxi, l'home sa o especial, que camina davant meu, que s'allunya mentre la lluna creix...


Preciosa, miro enrera, la guia, l'amiga, connectem, la lluna a Cranc, el meu signe, el meu també, per això ens avenim, magnífica excursió, estic programant la propera, compta amb mi.

La millor foto la taula parada, la set de cervesa, roibos, cafè amb llet... Cadascú amb l'hivern que toca, l'efecte i l'afecte, volem tornar a fer-ne una altra, mateixa gent, o alguns més o menys i faig la panoràmica, la humana perquè m'agrada aquest paisatge humà, la mirada dels altres, les converses dels altres.

Tornada en silenci, nocturna, comiat...

Aerosmith... I Don't Want to Miss a Thing... 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada