Bons entrants...

Ahir al matí parlàvem amb un amic de la prudència, del seny. No ens coneixem prou, només hem coincidit una vegada, durant unes quantes hores, això sí, prou temps com per intuir-nos. La primera impressió, la meva, és bona. Seny... Interessant.

'Sap treure el millor de mi' , diem sovint de les persones que ens intueixen i ens descobreixen.  No és qualsevol cosa. En el meu cas i en el cas del meu amic és així. Som prudents perquè ens convé. L'edat, el millor aliat. Seny... Una miqueta, suficient, en ocasions que ho requereixin. 

'Pots tenir una aspiració però hem de tocar de peus a terra', diu Àlex Rovira a L'Ofici de viure. El canvi interior. Som prudents però també ens encanta volar... La vida ens empeny, ens colpeix, fem giragonses, tastem, en aventurem... Quantes cartes de presentació tenim de nosaltres mateixos? No ens les acabem. Bons entrants. La resta dels plats, descobrim-los.

I les postres? Recordo fa uns dies, un taller magnífic de Maria Batet sobre la creativitat. Les creativitats. La majúscula, la dels genis. La minúscula, la de la resta dels mortals. La que vam treballar. Dos conceptes rellevants: alternatives, possibilitats. Desenvolupar-les. I entrenar-les. Sortir del previsible, gosar, explorar...

Alternatives. Ganes de tornar a compartir possibilitats. Amb seny. Una mica. Concedir-nos el dret d'extraviar-nos per retrobar-nos... I què si ens perdem, perdó, si ens extraviem? Potser descobrim noves dreceres. La solitud per als moments de solitud. Per fer camí, res com algú que explora amb tu. Que gosa amb tu...

M'encanta aquesta banda sonora de les meves anades i tornades amb tren... Comparteixo...

My everything... Bri (Briana Babineaux)...