Total de visualitzacions de pàgina:

19 de desembre de 2017

Ovidi


Encara en conservo la imatge... Les dones de la República a l'angle esquerre, somrients. Un tràveling apropant-les... Entre la multitud, la bellesa justa del dret just.

Encara en conservo la imatge. Abraçades amb la mare, a un racó d'aquest país petit, celebrant el que no crèiem que finalment fos cert.

I vull conservar-la i que no oblidem. Quan la violència és explícita el terror ofega la raó. Quan la violència és implícita, encara és més greu, més irracional, capaç d'arrabassar els somriures de la llibertat. Campanya? Restituir el que van manllevar.

Restituir la dignitat. No es podrà tornar cada segon de captiveri. Ni el plor per no poder abraçar els qui t'estimes. Un autèntic disbarat tot plegat, la paret que no et deixa dir el que penses, que no et deixa fer el que vols.

La bellesa no la doblegaran ni l'honestedat tampoc. Tothom sap que qui planta recull. I que el poder és molt llaminer perquè et penses que ets més que l'altre, que pots manar l'altre, que pots passar per damunt dels drets de l'altre. Però l'esbarzer té els dies comptats. Que potser seran anys. Comptats. 'Tot comença en un mateix', deia l'Ovidi. El darrer vers i un fragment d'una de les cançons necessàries...
 
'Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!'


Aquest tarannà constant de la lluita que ens devem tots nosaltres...

Ateneu l'Harmonia, David Caño, Borja Penalba i David Fernàndez, Ovidi 3... Perquè vull...


 https://www.youtube.com/watch?v=mN3TZIO_tCo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada