Total de visualitzacions de pàgina:

7 de desembre del 2017

De ple, sincer...

Deia Marcel Proust que l'únic veritable viatge de descobriment no consisteix a buscar nous paisatges, sinó a mirar amb uns nous ulls. I això faig, encetar una nova mirada.

No han estat gaires anys però sí hi ha hagut un munt de paisatges i dreceres, algunes polítiques, créixer en idees i lluites; d'altres socials, abraçar nous companys i amics benvinguts; d'altres íntimes, donar la mà, la besada, multiplicar-les.

No viatgem sols. I quan ho fem és per tornar a ser encara més nostres. Dels països que apamem amb els ulls els millors encara són per descobrir. La novetat la portem tan endins...

Els arbres que deixem enrere, la carretera, les hores compartides... Paisatge d'hivern, colors esmorteïts... Avui el viatge és amb els ulls del cor i així van les emocions, de color groc, el mateix clam vinguis d'oest o de nord...

He enviat un munt de fotos, he sentit la nostra llengua arreu, hem rigut enfilades a la plaça del Cinquantenari, hem cridat que ni teníem ni tenim cap por i que som aquí, i als barris, i a les places dels pobles, i demà continuarem creient que la república és que tu i jo i tots nosaltres proclamem, encara més, la voluntat de ser lliures.


Viatge del cor, de ple, sincer. Hi ha una altre esguard que faci tantes coses possibles? 













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada