Total de visualitzacions de pàgina:

28 de novembre del 2017

La veu de tots...

'Asusta querer mucho y que te quieran» diu la Glòria Fuertes a un poema meravellós que va enviar-me ahir un lector fidel. El vaig llegir al metro camí del Bilbao Berria on havia quedat amb una amiga magnífica de fa molts anys i amb qui marxo a Brussel·les la setmana que ve.

Vaig baixar a Liceu i vaig enfilar el Pla de la Boqueria fins a la plaça del Pi. Com són els records. Les imatges se't retornen. Les associes a un instant emocionalment impactant. Vaig sentir una mena de tristesa i melangia. El carrer Petritxol, la Pallaresa, Portaferrissa, fa prop d'un any, enfebrada, enamorada, a un pam de terra...

Vaig arribar a la catedral. Sorpresa. Mercat de Santa Llúcia, tinc temps, whats, deu minuts i baixo, tranquil·la, miraré paradetes... Un duo boníssim tocaven Corren, dels Gossos... De nou les imatges, abraçats, somrients, aquest t'agrada, vesc, gràcies, quin detall, un petó de bona sort... De sort... De dissort... Els tenia tan ben desadets aquests records, amb aquella etiqueta de passat recent, de passat ras i curt...

Cop de realitat sortint del mercat... A la porta del Bilbao Berria m'esperava la meva amiga. Somriure, autèntic, abraçada... Un parell de pintxos, copeta de Criança, ella, jo de Verdejo... Gran conversa de tarda, política, compromís, viatges... Futur, amb majúscules i certament immediat. 

El temps no en sap d'hores quan estàs a gust. Mentre pujàvem el Portal de l'Àngel vaig evocar els anys de colla compacta i tronera, fa un munt d'anys. Vaig somriure a la meva amiga. Quantes matinades, amb moto, Barcelona de soul, licors de préssec i Cuttys...

Quarts de set i nit a ciutat. La font de Plaça Catalunya exultant de groc, brollant per les persones compromeses que conservem a la memòria, imprescindible. Aquests records no els deses. Aquests els tens bens presents.

Escales mecàniques, abraçada, vaig a fer una foto a la font, va dir la meva amiga. I així ens vam acomiadar, exhaurit el nostre temps... Un tren de tornada a la Plana m'esperava a l'andana...

Estem en contacte, ganes de viatge, no dormirem a l'autocar, o sí, coneixences, un mateix desig. 'I que se senti la veu de tots solemnement i clara'... A Brussel·les o a qualsevol indret del món....

Gossos... Macaco... Corren...

https://www.youtube.com/watch?v=IDBRQXmz5jw



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada