Olor de natura

'Si tu ets el doll jo seré el toll que reculli les gotes perdudes'... Lletraferit, de matinada... Tacte, diu una amiga meva. Sempre n'aprens, d'un home culte. Flueix, noia. I això faig, fluir. Gaudir dels teus missatges de bona nit i bon dia. Ara feia temps que no me n'escrivien de tan subtils...

'T'imagino dormint'. No et pensis, darrerament faig tard i em llevo a hores indecents. No trobo el moment de desconnectar la pantalla i abandonar el sofà... És tan immediat el futur, tan necessària la lluita a cada instant... Els dies que vindran, que ens deixin en pau, votar, vaga, viure lliure...

'I ara què faré durant aquestes dues setmanes?' El que has estat fent fins ara. Viure lliure també. I tornar a gaudir d'altres oportunitats meravelloses. Solet? Sublim l'embolcall de xocolata... I és clar que mai no podrà substituir plaers ni sinuositats...

'Vetllo pel teu son'...  M'ho crec. Si més no queda escrit. Aquests mots empesos per les ganes de saber-ne més. De conèixer. De parlar. De verbs gustosos. Encara que la nit eixampli la solitud, el dia l'esvaeix perquè ocupem els segons en segons quines coses.

Obro un parèntesi de tardor. Deixo que em sorprenguis... Escoltant els teus mots a cau d'orella:

'el caliu s'encomana,
 les flames cremen els cors
 i el fum omple els narius
 d'una olor de natura'...

Ja t'ho diré... Sal i dolçura...