Aquests dies tothom proposa sopars de retrobament. Ha arribat la tardor. Les persones truquem a la porta dels amics, dels amants, de la família. L'ordre tant és. L'important és que volem parlar. Volem abraçar. Volem compartir. Volem treure'ns la por. Temps convulsos, que deia un amic.
Avui he agafat un tren que s'atura a totes les estacions. Em sento afortunada. Tinc dues persones cegues davant meu, un home i una dona que s'estimen, que riuen junts. Ben distrets l'un amb l'altre, que diuen ells mateixos.
Veiem més enllà, volem veure més enllà, ens cal. Si no veus el mon l'imagines. Una lliçó, viure el dia a dia sense llum. Un exemple, empènyer l'esperança, irisar els somnis.
Setmana intensa.... Convé, més que mai, apaivagar els sorolls, gestionar-nos... El present és avui, aquest sopar delicat amb tast de lletres. El futur són les ganes de cantar gospel, demà, jam, plegats... També el desig de converses intenses vora el Puig de Juí...
Aquests dies, ben nostres,
aconhortats de pors i miratges...
La gent propera hi és,
hi serà...
Caminar,
respirar fons
dibuixar nous paisatges...
Compartint horitzó....
Always and Forever... Pat Metheny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada