Segueu arran

Hi som. Hi hem de ser. És més que un procés, una aventura o una il·lusió. És una realitat. La dictadura té molts vessants i s'amaga en la misèria del que l'exerceix. I què rebem? Martingales amb la intenció i la ràbia clara de fer por. D'ofegar. D'impedir. D'amenaçar.


'Però no podràs, que tots guardem aquesta llum'. Però no podreu que tots guardem i recordem els rostres miserables, corruptes i ignorants. Ara cal 'posar-nos dempeus', que ja toca 'polir les dalles', que ja toca 'segar arran'. Amb la guerra de la raó, del sóc amb tu, del som-hi tots.


'Els homes no poden ser si no són lliures'... 'Les dones serem més lliures que mai'... Qui té por de les bèsties? Dels barrots? Renunciar al benestar, aquest primer enemic, renunciar a la calma, al meu perquè és meu... Si hem de conservar, que sigui la certesa de fer el que cal fer. Fa temps que no lluitem... Toca desvetllar la ràbia, l'embranzida del cor, que cap dubte ens masegui...


Les forces d'ocupació en dèiem. En diem. 'I que tothom ho escolti'. On hem de sortir? On hem de lluitar, on hem de véncer. No és el fràgil gest, ara ens toca la fortalesa. Pel passat, pel present, pel futur. On cal lluitar? Al carrer. Com quan era petita, aquells grisos amb cavalls, Amnistia llibertat, ara torna a ser la llibertat...


'I els nostres ulls, la nostra lluita, seran llampecs per als seus vespres', les nostres mans que s'estrenyeran perquè no puguin aturar-nos, la nostra veu que omplirà l'aire amb el sí just, amb el sí imprescindible, amb el sí, et vull...

... 'Vull trobar amb tu el camí dels estels

per llançar els somnis contra el temps

Buscar el coratge perdurant en l’intent.
Així t’espero i així em tens'.

I així ens tindreu. Amb el cap i el cor atent. Nosaltres, el poble, ara mateix...


'Segueu arran que la palla va cara'... Rafel Subirachs... Els segadors...