Total de visualitzacions de pàgina:

8 de juny del 2017

Capdellats

Escolto bossa, suau, volum fluixet, com a mi m'agrada, mentre escric aquest dolldemots d'estiu... M'ha vingut al cap una frase teva, dolç amant, savi poeta: "està molt bé viure als núvols, però de tant en tant s'ha de baixar a reparar els danys"... Touché? Clar que sí... Ai el taller de les emocions... Ben atapeït de peces, com un trencaclosques.

 'Les coses són com succeeixen, no com les esperem', dius. Tens raó, penso. Rescue me, a voltes, rescatar-me jo mateixa, l'única que pot reparar aquest cor que batega amb embranzida... 'Balaier les amours', els mals amors, els desamors... Sàvia i gran Edith Piaf... I malgrat tot, 'je ne regrette rien'...

M'agrada aquest 'qué bueno lo breve cuando es dos veces bueno'... O potser 'qué breve lo bueno aunque sea dos veces bueno'... I així ad aeternum...  Aquests jocs que ens inventem, confidències a can Salambó, complicitats, riure junts...

I el millor. Ballar amb tu el jazz que més ens agrada, un ball que és ritual, embolcallats, capdellats, aquests dits que acaronen l'esquena quan la nit és ara i aquí i b(v)eure'ns és un delit...

Coincideixo amb tu que les matinades són les teves passes i les meves, que es fa curt...  Sort de la teva veu, de la meva... Però pensa que el que tenim no és tan breu... És el present més llarg que conec... 

Celso Fonseca... Slow Motion Bossa Nova

https://www.youtube.com/watch?v=PiBz8QXQUB4

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada