Total de visualitzacions de pàgina:

16 de maig del 2017

Poc més d'un dia...

Massa accelerat. El ritme del cor havia de ser, necessàriament, un altre. Temps de reflexió... De mirar amb perspectiva els dies, els mesos... De preservar les amistats, els bons moments, les complicitats. Me n’adono del cabal humà durant aquest itinerari. Valuós, valuosíssim....

I tu? Assertiu i directe en el que dius. I en el que vius. En les hores de natura i lectura. Sorprès dels canvis, d’un dia per l’altre, els teus i els meus. Sorpresa de trobar-nos, de compartir-nos, de proposar-nos...

Escoltar-nos... Poc més d’un dia entre flors i el teu somriure. Caminar fora muralles. Mirant de donar respostes... En són uns quants els anys viscuts, a voltes feixucs... 

No era present rigorós? Que flueixin els dies, que una passa porti a l'altra. Bons propòsits. Els teus, els meus, aquests cinquanta minuts que ens separen, aquests dies acolorits de verds exultants...

Aconseguir el meu amor? El cor, com un alè, com el desig, sempre en primavera...

Compromís. Deia una dona sàvia que ‘la por és una p, una o i una r que se’n va’...  Fer-la a miques, la por, a poc a poc.

Intensos... Els dies que vindran. Nets i clars...

Jamiroquai... Blue Skies


 https://www.youtube.com/watch?v=Dg7E9wEQVOA







1 comentari: