Total de visualitzacions de pàgina:

27 de setembre del 2016

Enlairats

Cap de setmana. Cop d'ull al diari. El present més punyent. Síria... Agonia. I al nostre país petit? Referèndum?... A tocar. De qui és aquesta Europa virtual?

Fulleges el diari molt a prop meu però no m'has vist quan he entrat, o potser sí, missatge de whats, sóc a dins, jo també... Sento la teva veu a l'esquena, bon dia, somrius... El món també ets tu, la tardor, el matí solellat... T'agraden les sorpreses?  Et duré a un indret sagrat...

Aturem el cotxe i enfilem el camí estret. M'agrada que t'avancis, seguir-te les passes i si perdem les traces, no hi fa res, tot el matí per a nosaltres, 'zero pressa' que deies fa uns dies. Canto fluixet, badoquejo, admiro el meu entorn... Sense perdre el ritme, és clar.... Ascens de roca llisa, tu avesat, jo prudent, i a mig camí m'aturo i bec l'aigua que m'ofereixes, no te n'estiguis, dius... Gràcies, he oblidat la meva... Albirem la serra de Bescanó d'ocres i verds...

Quatre passes i ja hi som... Ermita, entorn, net i clar... Quants itineraris possibles... Entrem al restaurant i demanem dues clares, sortim al pati, quin detall, ens han posat una taula... Massachusetts, l'Índia, viatges, físics, íntims... M'empasso els teus mots entre glop i glop sota un sol privilegiat... Núvols de Puigmal apropant-se... La conversa flueix, ets tal com deies, a les fotos se't veia més gran, m'has sorprès, jo també sóc com deia, més. A gust, molt, enraonant, moltíssim...

Entrem, bona carta, plats saborosos, vi... Havia de ser negre però ets tan generós... Compartim inquietuds, passats punyents, desitjos comuns, et portaré, t'ensenyaré, hem de fer... M'encanta aquesta primera persona del plural...

A gust... Però tens hora de tornada... Haig de baixar el cor, si és que es pot... Davallada, un núvol de pluja, capritxós, i la roca llisa... No vull lliscar, els peus arrapats amb força, t'allunyes... I et faig recular, mira bé, quina bellesa, les gotes de pluja brillant a contrallum. No s'atura el xàfec i, sense recer, caminem rabent, quin tip de riure, entre anècdota i anècdota, sense adonar-nos, hem arribat al punt de partida...

Davant per davant, el comiat, una abraçada intensa, uns quants segons... I tant que hi ha tendresa... Desig? Ets home de paraula, jo dona de seny. Torno a casa sola, sense mirar enrere, a gust, amarada de pluja, de tu...

'Que es mejor caminar pa' ir creciendo'... Chambao... Pokito a Poko...






















19 de setembre del 2016

Moments compartits...

Fa uns dies, mentre conduïa camí d'una de les meves ermites preferides, amb un sol de tarda entre els verds, pensava... Aquest moment l'hauries de compartir. La visibilitat, dels Rasos de Peguera a Montserrat, una circular magnífica, tooots els contraforts, carenes, del Berguedà al Bages...  I la llum, apuntant la tardor, a tocar...

 

Resultado de imaxes para la intrusa faye 
 'Quien sabe todo lo que puede emerger de las profundidades de uno mismo'... Asseguda vora el vèrtex geodèsic, vaig apuntar a la llibreta algunes reflexions d'Éric Faye a La intrusa.  'Escuchar el ruido del mundo'... Curiós com ens relacionem, les solituds, el retrobament amb el passat, la memòria més íntima...  Amb la claredat i l'escriptura justa... Moment de quietud, cap al tard...





Resultado de imaxes para el nuevo paraiso de los tontos
 
Comparteixo un altre moment, plaça Lesseps, asseguda al banc d'una tarda més urbana... Quin gust la lectura al carrer, escurant els darrers mots d'Hernán Casciari... El nuevo paraíso de los tontos, un recull de contes més que recomanable. De nou la condició humana, la ironia i l'absurd... Què en fem de tota la digitalitat que hem creat?  El celular de Hansel y Gretel. Sublim.




Vaig retornar el llibre a la Joan Fuster però abans, em van cridar l'atenció tres personatges magnífics i un rètol escrit a mà: 'Buenas noticias de parte de Dios'... Fascinant. Uns instants després, el metro em retornava a la realitat i les cares il·luminades pels mòbils viatjaven sota terra, com la meva... Vaig recordar la reflexió de Casciari: 'Nuestras tramas están perdiendo brillo, las escritas, las vividas, las imaginadas, porque nos hemos convertido en héroes perezosos'...

Moments compartits... Laurie Anderson... Language is a virus... 'Where you are right now'...













15 de setembre del 2016

Barbra...

Rogenc de vent i pluja, el tren sacsejant les vies, ensordint els camps de conreu...  Ve de gust un to sensual, les cançons que han estat 'la banda sonora de la meva joventut' que deia un amic meu. N'hi ha d'altres. Moltes més. Però avui...  I've dreamed of you..

Yentl... El desig d'una dona d'aprendre i fruir del coneixement al qual no pot accedir per la seva condició de dona. The Prince of Tides, Lowenstein... Massa flou? Superficial? Al servei de..? Dirigir un film no és fàcil. Hi ha passió pel cinema darrere de cada actuació, darrere de cada direcció...

Ensucrada? Què vols, m'agrada la dolçor en tots els vessants possibles... I les emocions. Perquè d'amors i desamors en sap un munt la Barbra. Si més no transmetre'ls. Quan la nit és massa nit, quan condueixes per endur-te a un indret o per fugir-ne d'un altre, quan menes el cap i el cor 'per munts de llicorella', la veu melodiosa de registres increïbles s'alia amb els teus pensaments.

Un feix de llum al turó vora l'estació dels Hostalets. Tímidament despunta el dia darrere els vidres... És aquest l'instant...Woman in love?... Vaig fer seny ahir malgrat que em venia molt de gust la rauxa. Tocar de peus a terra, sentir la realitat...  People?... Davant meu l'horitzó...  Barbra... Jo mateixa... I ningú més...

Massa intensa... Un munt de records... The Way We Were...


https://www.youtube.com/watch?v=kxRpq_6kjg8






11 de setembre del 2016

A cau d'orella

A l'estimberri. Saber del cert que només voreges el camí de ronda. Tot apunta a l'ocre de les fulles, a l'escurçar del dia, a la cambra de tardor 'amb f de Ferrater' que comentava una amiga fa un munt d'anys.

Si no fos per les paraules i pel teu somriure, si no fos que la vida té el seu curs, el teu, el meu... Si no fos... Com entomar el comiat, perdre els minuts de complicitat, desitjar-te bona sort, ja has trobat el que buscaves... Aquest és el dolç transitar de les relacions sense compromís, que tard o d'hora marxis, que tard o d'hora trobis algú, que sempre hi sóc... De pas.

Deixar, deixar-te, que et deixin, deixar de dir, de fer...  'Yo también tengo mi fórmula secreta', deia Kiko Veneno... Alquímia: 'canviar el nucli de la personalitat', que deies. Com es poden foragitar models de conducta que han arrelat tan profundament? Per molta perspectiva, per molta anàlisi, per molt diagnòstic que fem... Quin és el pronòstic? Favorable. Quina l'estratègia? La certesa. I les actuacions? Anar a poc a poc. Finalitat? Perdre la por a perdre. Propòsit? Mantenir les conviccions. Repte? Ser amb l'altre no pas en l'altre...

Thinking of you. A estonetes... Tocar de peus terra. Digues-li al cor. A cau d'orella...







5 de setembre del 2016

Endless night...

No et sobti no rebre cap senyal, ni conegut ni per conèixer. Hi ha nits d'absències i en canvi d'altres abassegadores. Xarxes, algunes més socials que d'altres on connectes per desconnectar... O era per relaxar la ment? Matinada, feiner, 1.27 h, lluna creixent, i el record de Jesse Eisenberg refrescant la pantalla de facebook en els darrers minuts de La xarxa social, una pel·lícula que recomano. Silenci. Cap visita...

Avui un llibre i un paisatge. Hombres desnudos... Sorprenent. Barlett, un Planeta diferent amb 'hombres desnudos de perspectivas'... Potser sí que convé agafar perspectiva i fer una anàlisi exhaustiva del que he anat trobant al llarg d'aquests vuit mesos decidida a tastar la virtualitat i fer un tractat imaginari de psicologia masculina en tots els seus vessants. Em resisteixo a pensar com la Pepa de Mujeres al borde de un ataque de nervios.. Aprendre mecànica masculina, parafrasejant Almodóvar, vol dir això... Mirar d'entendre vàlvules, rodes, corretges de transmissió... D'emocions? No saps mai la ruta de l'home que transita per la xarxa...

No ens acabem d'entendre. No hi ha dubte. 'Au va, el millor amant d'una dona és el tren de les 6.40,  que et porta i t'ensenya el paisatge'... Ho diu la meva estimada amiga amb qui fa uns anys vam compartir conversa i comiat enfilant el pont de les nostres vides. Ja aleshores em deia que no aspirava al sexe, quina mandra... Mandra de sexe o mandra de noves coneixences? Una altra amiga, una gran amiga apassionada m'il·lustrava als meus vint anys que amb el temps el camí de les oportunitats s'estrenyia com un embut. L'he recordada aquests dies, després de gairebé trenta anys d'amors i desamors.

M'esperen uns llençols meravellosos, aquesta és la certesa, que em bressolaran i em transportaran a la xarxa més acollidora... Al llit de moltes latituds... Retrobar el dolç trenat de somnis per encarar els darrers dies d'estiu... Les darreres solituds apaivagades, 2 metres per 1,80, abraçades imaginàries, nits de llums perfumades...

William Pitt.. City Lights ... 'from this endless night'


Vídeo para citty lights cancion