Total de visualitzacions de pàgina:

8 de febrer del 2015

Fonedís...

Escoltava fa uns dies un programa de ràdio...Vaig esbossar un somriure en sentir-te parlar... Sempre tan discret... Al cap dels anys, continuaves amb el tarannà de sempre, la veu aguda, la fina ironia, l'amor per la fotografia...

Sempre m'has desconcertat... I sempre t'he fet un espaiet al cor... Tenia quinze anys, era estiu i et vaig demanar pujar a la teva moto... Vaig abraçar-me a tu, per aquell camí atrotinat, i davant del porxo d'un mas on hi feies cap de tant en tant, em vas fer una foto que encara conservo en format diapositiva... Em miraves, molt, em desconcertaves... I rèiem, molt, sense dir-nos res... Aquell capvespre, vaig sentir el teu desig i el meu, la meva por... L'endemà, et feres fonedís... De la meva finestra estant, amb molts interrogants, vaig veure la teva moto allunyar-se i desaparèixer...

Ignasi Rovira. Fotografia i fotos

Fa pocs dies, una amiga et va anomenar... Serendipity... Viatges... Àfrica... Passió... Segur que encara conserves la teva Nikon... Els objectius no canvien, sortosament, tampoc la mirada que em va encaterinar. Una mirada que ha aconseguit fixar el món viscut de molt a prop, aquest paisatge tan polièdric que comparteixes amb els teus companys de viatge, la mateixa imatge diferents esguards...


No fa gaire, sense avís, vas tornar, de visita... Tardorenc, intacta la mirada... Vas dinar amb nosaltres i mentre jo feia la migdiada no t'hi vas poder estar... Vaig obrir els ulls que ja m'havies fotografiat, de nou...

Descobrir Àfrica amb els teus ulls... Tanzània... Zanzíbar... El teu esguard... Temptador...


Oliver Mtukudzi...  Ronga Dondo... Molt especialment...

Vídeo de ronga dondo





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada