Caputxeta

He agafat el més imprescindible: fulls reciclats, un llapis, una goma, mocadors, un portamonedes diminut i les claus que han tancat la porta de casa... Amb la motxilla a l'esquena i els pensaments en standby, he enfilat el camí de plataners que més m'agrada... Anar a buscar el pa al poble del costat, a peu, i entre passa i passa, que em sorprengui l'atzar.

Sempre hi ha humanitat que es deplaça per esport o platxeri pel camí del Castell ...Cada passa, una traça i una altra... Gran recorregut... Entre els nostres pobles no n'hi ha. Però sí una gran diferència pel que fa al tarannà, la història, les persones i les actituds... M'agrada el pa que s'hi dona, a Montesquiu. La carn que l'Empar amoroseix mentre intercanviem novetats del seu country i el meu gospel... El format 'llibreria-papereria-i-més' a tocar d'un local social on sempre que hi passo pel davant penso "un dia hi faràs cap"...

Revolts. Ressegueixo el perfil de la Cogulera amb un dit imaginari.. Més enllà s'endevinen els Munts... Com diu Estellés "el meu secret, de què et fas confident, és aquest gust general per la vida"... Quan arribo a la cruïlla de la Casanova l'atzar baixa del Castell amb un xandall de foraster... Educat, fa moltes preguntes que no acabo de respondre per dubte, ignorància o perquè sento que la meva solitud vol solitud i no pas conversa... No deu pas pensar el mateix el meu interlocutor d''on-hi-ha-un-restaurant-a-prop per aquí'. Entre pregunta i pregunta em cola un  'm'hi estic a l'Hotel'... Me'l miro bé... No em sento Caputxeta. Agafo el camí més curt de tornada a casa mentre el llop s'allunya amb la cua entre cames.

Marga Bufí... Cris Juanico... Soledat