Total de visualitzacions de pàgina:

19 d’agost de 2017

On & Off

Darrers dies de vacances. No hi ha casualitats. L'havíem de fer, l'excursió, el mateix recorregut, poder transitar per les emocions i els records, i impregnar-los de nous estímuls. Quan ens hi posem, som imparables. El més impactant, la roca llisa. El més gustós aquests escamarlanets flamejats, el magret d'ànec amb salsa de maduixa... Enlairades. El futur té nom d'ermita i cingle.

Darrers dies de vacances, a la velocitat del vent, a la intensitat del moment, poder estimar, conversar,  compartir, lamentar, llegir en el cor del món les misèries, projectar el futur del mai més... Alhora vivint una giornata particolare, la truita de musclos més bona de la meva vida, Georges Winston, licor d'arròs, destil·lant mots... Passió... Entre llençols.

Darrers dies de vacances... Déu viatja amb portàtil i mòbil de darrera generació, en sóc testimoni, davant meu, el tren sempre em sorprèn, aquest home de negre amb alçacoll blanc... M'impacta una verge a la pantalla envoltada d'un rosari en forma de cor. Opus, és clar. Tanco els ulls aliena a la fe.

Darrers dies d'aquests dies. Estem 'on', diu una amiga, perquè vivim, perquè bebem a la salut del que no volem tornar ni a sentir ni a fer, perquè ja no ens creiem ni les mentides ni les mitges veritats que no són mentides però gairebé. On, ser a la vida. Off, allò que s'assembla més al mai més.

Darrers dies, darrers mots, els d'avui, baldada per l'esforç d'una caminada, afamada i amb ganes de deixar el cap entre cometes... Demà no s'acaba el món només les vacances. Espero que també els malsons. Aquests, aquests ben off.

'I'll make it shine you crazy world'... Selah Sue... This World


Vídeo de selah sue this world

15 d’agost de 2017

Homes, homes...

Com va l'agost? Em demanava un Cranc còmplice de reflexions a can Facebook... Ben agendada, vaig respondre. Noia, però si estàs de vacances... Certament, de vacances. L'agenda curulla de plaers. Què més voldríem poder-los gaudir la resta de l'any...

Bona nit seductora... Com va el teu tractat d'homes? Insinuava un Aries, apassionat com jo, còmplice de certes nits i matinades. N'has conegut algun que et faci el pes?

Podem parlar? Em reclamava un Verge entristit pels anys i els trasbalsos de la vida, company de clares i sucs de pinya....

Si et ve de gust desfogar les penes amb algú del sexe masculí, m'escrius, em proposava un Bessons amant com jo de la pluja picant els vidres...

Hi ha un munt de 'ganxos' on agafar-te, m'escrivia un Sagitari a propòsit dels escrits d'aquest blog.

Ja torna a fer dies que no sento la teva veu, m'entendria el meu alter ego home, a cau d'orella

Homes, homes, com aquella peli de la Doris Dörrie... Tractat? Ja se n'han fet a bastament. A mi el que em mou és la curiositat. Homes. En el fons, el motllo és el mateix. El desig, idèntic. En essència... Bàsics. Cap d'ells vol ser com els altres, cap, però ho són. I no ho dic jo. Ho diuen ells.

No en planten de noves espècies i les que hi ha estan en perill d'extinció. Depredadors? La natura és molt sàbia. Roman qui sap adaptar-se... I qui fa bon sexe, em diuen les amigues. També, també. És clau. Són pell. Fem por. Ens construeixen barreres invisibles que es fan a miques amb quatre mots i afecte. Sentir-se estimats. No sentir-se sols al món.

Com som les dones, oi? Bàsicament estupendes. Essencialment, jo diria. Ens estimem i estimem molt. I tenim molts principis. Un dels més importants, la lleialtat. També la reflexió, la profunditat, el sentit comú... En mans de les dones, el món és integral, creatiu, compromès. Amb l'alè revifem el foc, plantem infinits, acollim l'aire i respirem fondo.

De tot se n'aprèn. Fins i tot dels homes. D'alguns... El futur no és gaire encoratjador. Però la fe, la fe no s'ha de perdre mai. Ni el sentit de l'humor.

Lisa Stanfield...  Eight Three One...

https://www.youtube.com/watch?v=cekjNd50cB8




















13 d’agost de 2017

Plenitud

Nit d'estiu, solitud, escrivint molt, com a mi m'agrada. Recordo aquell t'apassiones massa, que deia un gran professor d'institut, et deixes portar tant per l'emoció que, de vegades, se'n ressenteix el text. Un deu, el text apassionat, aquell comentari del poema de J. V. Foix, Entre el cordam. El guardo, com un tresoret. De fet va ser la meva admiració per aquell professor, també apassionat, com apassionades eren les seves classes, que em va empényer a estudiar Filologia... I l'amor per les paraules.

Una guionista boníssima ens va dir el primer dia de classe que el primer que fa un guionista, un escriptor, qualsevol creador és trobar el to. Què vols explicar i sobretot com ho vols fer. Perquè ningú com nosaltres pot explicar el que veu com ho veiem nosaltres. Ningú pot sentir com sentim nosaltres. Però les emocions... Les emocions no han canviat des de fa un munt de segles. Les emocions són les mateixes però les vivim de manera diferent.

Ets pura emoció, va dir-me una amiga fa un munt de temps, quan encara era adolescent. Em va regalar una llibreta amb aquesta dedicatòria. De llibretes en tinc un munt, curulles de mots... Alguns fragments han estat transcrits en aquest espai propi quan vaig decidir compartir-lo.

L'escriptura et fa créixer, se t'emporta, com aquesta nit que davalla, en solitud. Confesso que la compartiria amb algú. Aquí, entre muntanyes, entre silencis. Estimant, una altra de les meves aficions. Maneres d'estimar...  La millor és la que no es demana. Perquè és incondicional. Viure-la amb plenitud és un privilegi. Construir-la, jo crec que un deure.

'No es pot mesurar el meu amor perquè és infinit', va dir-me algú molt especial amb qui he passat el cap de setmana. Algú a qui dec bona part del que sóc, amb qui aprenc, un referent. Parlàvem fa uns dies de l'amor, de veure algú, de viure algú amb plenitud. És una balança, guapa. Qüestió d'equilibri entre allò que estàs disposat a renunciar o acceptar.

Darrerement estic 'on fire', una expressió que no havia sentit en ma vida. Tancaré parèntesi i em dedicaré a altres afers també plaents. L'amor té secrets inconfessables...

Sara Pi... Liberte-se....

Vídeo de sara pi










9 d’agost de 2017

Punts suspensius

Parlàvem aquests dies amb un amic d'agost i caminades sobre les relacions de parella. M'explicava que feia tretze anys que tenia una relació amb un home apassionat, impulsiu. Caminàvem sota uns núvols de tempesta sabent que tard o d'hora cauria el xàfec.

Com som. Cadascú fet a la seva. El meu amic, un home tranquil. Durant els anys de relació amb aquest home apassionat no havien conviscut més de tres dies, sempre trobades, de vegades una al mes, a casa seva o a terreny neutral... I com ho porta ell? Vaig comentar-li. L'altre dia  em va dir, m'estimes? Jo li vaig dir que depèn del que entenguem per carinyo. Pobre desafortunat, vaig pensar mentre obríem el pas de les vaques i continuàvem camps enllà.

Sexe, Teresa, això sempre ens va bé, i jo no li diré pas que no. Hem estat ara sí ara no, ara ens ho deixem, ara hi tornem. Durant tretze anys... Bé, és una manera d'entendre les relacions, pensava. El meu amic decideix l'itinerari i els tempos. Sempre se n'aprèn dels altres especialment en questions d'afers amorosos. No tinc novetats, li comentava. Ara és un moment de calma. Va somriure. Coneix el meu passat gloriós. I les amistats? Aquí sí que hi ha novetats. I vam continuar la conversa.

Ens va ensopegar la pluja, necessària. L'agost d'enguany ha aconseguit esgrogueir les fulles dels arbres avançant la tardor. Quan vam arribar a recer, berenaret, sofà, ell lectura, jo escriptura...La complicitat dels anys fa que, sovint, les paraules bateguin en certs moments i els silencis en d'altres. Vaig mirar-me'l bé. No ha de ser difícil trobar el punt just del respecte, d'espais i relacions. També amb qui t'estimes si és que realment te l'estimes.

El mòbil vibrant... Obro el whats somrient. M'encanten els missatges que rebo darrerement. Una recomanació, una reflexió, quina sort tu que estàs de vacances, tooot arribarà. Marco número... Millor sentir-nos la veu... Pujaràs?

M'encanten els punts suspensius...

'Searching for meaning'... Adam Levine... Lost Stars...

Vídeo de lost stars adam levine













6 d’agost de 2017

El moment dolç

"Els amors ni canvien ni caduquen", diu una amiga meva. Compartim viatge enguany, d'aquí uns dies... Ischia, un viatge de futur, un somni de cine: Avanti, Billy Wilder, Mills & Lemmon, aquella melodia Senza fine...

De la terrassa estant, avui, xafogor. Davant meu un port de barques encalmades... Hi penso. Ara fa un any. Una nit màgica pescant calamars, amb núvols de tempesta i llampecs iluminant el capvespre. Amb qui podría haver estat, amb qui hauria pogut ser... Quan s'acaba l'encís comença el compromís.

Davant del mar les alegries suren en l'onada i esbufeguen el rostre en milions de gotes irisades. No s'encomanen les penes, davant del mar, llisquen horitzó enllà com les gavines. Davant del mar, de nits, els pensaments, com les onades...

'Dies ha que t'he delit', va escriure Joan Maragall. Com és la vida, com som els amants, què ens atreu, quant de temps disposem per dir, per fer, per entendre, per aprendre...

Ocupada? La cadira... Endavant, endavant...  Prenc un glop de clara i miro al meu voltant. La terrassa ben plena... Al meu costat, sopar distès, tapes saboroses i un munt de copes dringant a la salut de l'amistat. Assaboreixo aquest moment dolç en què la vida passa per davant meu sense aturar-se...

Un munt de records... Digby Jones... Café del Mar...



1 d’agost de 2017

Preludi

He sortit de casa. Com qui surt d'un mateix, del llit dels somnis. Avui, un de revelador. Un somni ben clar i transparent, tant, que semblava real. Ja en parlaré. Ara, però, em ve de gust fer camí. D'anada i tornada.

Lleugera, a la velocitat de córrer però sense fer-ho... M'he creuat amb una parella de veïns que en tornaven. Bon dia, i tant, a l'ombra dels plataners, la meva rambleta particular fins a la Coromina. A partir d'aquí, una mica d'ascens... I de solei... Mirant el terra, mirant el cel, els roures, les acàcies, la pineda...

Cruïlla de camins. Enfilo el de la Casanova, el sol comença a escalfar malgrat que encara no són ni les nou tocades. Però aquest estiu està fent una canícula intensa. Potser per això ahir mentre mirava d'agafar el son i que passés l'aire, mentre et feia present, escrivia i escrivia i em faltava pantalla per dir-te... Tant...

Reflexió: seré capaç de seguir el teu consell? I tant. Saps per què? Perquè tinc l'escriptura, tan senzill com això i sortosament. Avui, com ahir, aplego els mots i els deixo anar damunt el full blanc. Espero que em siguin favorables. Els teus...

No em desviaré de l'escrit, continuo itinerari... Aigua al clatell, als braços, esguard als santuaris i descens... I llavors... He trobat dues dones ben diferents, talment els fabliaux que estudiàvem a narrativa medieval, personatges que són al camí simbòlic d'un viatge iniciàtic. Casualitat? Saps què he pensat? Que podrien ser ben bé dones de tu, de mi, del teu imaginari, del meu. Dones mirall.

La primera esportista, abillada per córrer, per vèncer qualsevol obstacle. Guapassa, pell morena, ulleres de sol, primer entrenament del dia... La segona, magnífica, talment la dama de les camèlies, vestit meravellós a joc amb la pamela, caminava suau, gairebé surant. Quan li he passat pel costat duia un nadó damunt del pit, les mans amarant-lo plàcidament....

Reflexió: som dues, moltes dones alhora. I ens reconeixem en les altres... la que voldríem ser, la que potser serem algun dia, la que no voldríem ser mai, la que som... He arribat a casa, suc de taronja, esmorzaret i uns quants fulls, inevitable... Els escrits que més m'agraden. A raig.

Bons propòsits. Uns quants. Viure. Gaudir de platges i parcs, de somriure i vermuts, de migdiades i melodies, de converses davant del mar...  No sé pas què ens pot passar a tu i a mi en aquest parèntesi d'estiu... 'Raros'... 'Especials'... Ja ho pots ben dir...

De moment abocaré les hores d'avui en una lectura recomanada, Lila, que haig de comentar al setembre. Perquè curiosament quan tornava a casa també he retrobat, i això ha de ser per força un senyal, la meva bibliotecària particular i una companya de club de lectura. Lectura d'agost, davant del mar. Us en faré cinc cèntims...

I en el preludi de vacances... 'Só tenho tempo pra ser feliz'... Gran Toquinho, en concert... Gaudiu-ne...

  







30 de juliol de 2017

Ingenuïtat

Vaig arribar i ja hi era, guapassa, et va bé que compartim habitació, i tant... Havia vingut de lluny, terres dalinianes, bonica, amb una maleta rosa que havia comprat un any abans per anar a Tenerife, el primer viatge sola, quin cantó del llit vols, indiferent.

Érem pocs els qui sojornàvem... Una casa rural amb piscina. Cap de setmana single. Bones perspectives. Sopar multitudinari, tants caps tants barrets... De seguida escoltes, observes, marc de relacions, qui centra les converses, qui vol i dol, qui sap de nits, de desitjos....

Va seure de costat d'un dels més tímids però ella parlava pels descosits... Davant meu un home trist. Hi ha vides que no voldries, viure amb algú a qui no estimes, pensar que un tercer et farà alçar el vol... Al marge esquerre, la timidesa personificada, un home de poques paraules però ulls inquiets... I al sector dret un dels meus preferits, un home singular, excèntric, la joia de la corona o el pop dins d'un garatge...

Cotxes per anar de copes a carpes, a l'estiu ve de gust, véns amb mi? I ja ens veus, Thelma & Louise a la carretera estretíssima, de nit... Però llavors en saps molt més, aquell accident frontal que li va deixar cicatrius, com els amors, quants models apresos, ni tan sols qüestionats... Les ferides emocionals també costen de pair... L'edat, important, saber l'edat dels altres, que no et facin l'edat que tens, l'edat dels homes que t'agraden, relacions curtes... I els fills? Sóc una excepció, va dir.

Arribada a carpes... Ballant, molt, complicitat, deixant que el cos trobi la nota precisa, mirant al teu voltant, cap home que t'encisi, que ens encisi, dones ballant mentre ells fan anar l'esguard com un teleobjectiu de mirada microscòpica, a banda i banda... I mentrestant...

En fas més amigues que amics, el millor de les trobades... I els pronòstics inicials?... O hauria de dir les expectatives? Persones que es troben, que s'agraden, que volen una relació, que volen estimar, que voldrien que tot fos... Un món per descobrir, un futur que no està escrit...

Per a tu, per a vosaltres, per a les dones que estimen massa, que volen enamorar-se, que reclamen la veritat, que no han perdut la ingenuïtat...

Edie Brickell... Good Times

Vídeo de GOOD TIMES BAD TIMES - Edie Brickell (



















26 de juliol de 2017

Singles

Em recomanava una amiga l'altre dia un programa del 33, Sol solet, que em va evocar aquella cançó d'infantesa que sovint he cantat a la meva filla... Un clàssic. No, dona, Sol solet/a, al 33, que bo, mira-te'l bé. M'encanten les amigues singles, de fet m'encanten les amigues, les de debò (pendent un sopar, girls, ara que l'estiu és ben viu...).

Recomano el programa. Trobo que descriu molt bé l'entorn que sovintejo darrerament. Em van agafar ganes de viatjar amb en Jaume, el solter no vocacional, tu la teva ruta i jo la meva, noi, i ens trobem a l'arribada dels nostres parapents particulars. És veritat Jaume, jo també tinc una 'predilecció per l'etapa de l'enamorament, per buscar l'emoció, viure les sensacions, molt espai personal i una responsabilitat compromesa amb la família, els amics i la feina'.

Faria una cerveseta amb la Cristina, sí noia, en Disney i la seva tropa han fet molt de mal... Però malgrat tot, clar que sí, l'home perfecte, of course, perfecte per a tu, perfecte per a mi. Per demanar que no en quedi. Una amiga single a qui estimo moltíssim, m'ho va dir ben clar: no tinc ganes de recollir uns calçotets al lavabo... Visualitzeu la imatge com jo? Segur que tu, Cristina, sí.

No sé pas si ens entendríem amb l'altra Cristina, la Brunell, però potser si l'Albert Esteve s'apuntava a la conversa, millor... Segur que en treuríem prou suc. No és el que dius Cristina, és com ho dius. Ai el mercat, el consum, la individualitat, ser del nord o mediterrani, ser excepció, ser exigent, la b(v)ellesa, la solitud... Pura demografia. Ja es veurà, aquest futur, que no és ni serà el futur d'aquí un temps. Singles, certament, però no pas sols, o no només...

'Tenir al costat un cos que t'abraça i t'acaricia'... I tant, Àngela. Bona això de la líbido i la pròstata. Quantes vegades hem tingut algú de matinada quan han anat maldades... 'Passar temps amb companyia', clar que sí Francesc, 'amb afecte i 'carinyo'. Et fas les cosetes de casa però confesses, valent, que no saps viure sol. Ja ho deia Millás, 'La soledad era esto'. L'amor, ens n'oblidem, també és cosa de singles.

Cassar el temps. L'agenda. Tenir ganes. Trobar a faltar. Somiar. Sorprendre... Atraversiere... Per tornare a atraversiere... No pas ensieme... O potser sí. Suport emocional, suport econòmic. Sembla que som molt feliços els singles, les parelles, però no entrem pas a casa dels altres per veure què fan o desfan... No sabem mai què passa amb les parelles, amb els singles, amb les persones, de portes endins...


'You still gotta knock on my door'... Katie Melua... Shy boy

Vídeo de shy boy




24 de juliol de 2017

Cingles

Una instantània, de les fotos més boniques que recordo, duia un barret blanc, els ulls del blau més clar... Sota els boixos d'ombres intermitents vam parar una manteta i enjogassades vam passar la tarda ....  Quants anys tenia la teva filla? Mesos. Quants et té ara? Deu anys. Aviat és dit.


Resultat d'imatges de morro de querEm venia de gust tornar al Morro de Quer... Amb tu. Hem estat de sort. Somrius. Pujàvem emboirats. Ai aquestes clarianes. El pany de blau tot just al coll de Barretó. Ja hi som, a la planella. M'encanta aquest indret, encara hi són els boixos... Seiem a les pedres, una mica de fuet? Damunt dels cingles, esmorzem. Mi-te'l el castell, cara nord, té... M'agrada el teu esguard.


No n'has fet, de fotos, em cal intimitat dius, i malgrat portar la càmera t'estimes més guaitar, si no no visc aquest i molts altres moments. Què bull per aquest caparró, penso, què volen les teves mans, els teus llavis? No és voler, és trobar el moment... A la cinglera, al camí de tornada, a la vida, a l'amor... No es pot anar amb presses.
 Resultat d'imatges de reciclaria
  

 

 Un batut aigualit amb un glaçó que no fa efecte, a un local entranyablement estrafolari ple de vida reciclada, les teves mans, les meves, els teus llavis, els meus, molt a prop, ens tenim tantes ganes...





Les meves mans fregant el teu clatell de tornada, la teva veu relaxada, el cos deixat anar o és a l'inrevés? Què vols, què vull i, sobretot, com volem que sigui...

Jo sí que n'he fet unes quantes, de fotos, penso... Envoltada de cingles... Envoltada de somnis... Envoltada d'un munt de sentiments d'anada i tornada...

'You're gonna find yourself somewhere, somehow'... Corinne Bailey Rae... Put Your Records On


https://www.youtube.com/watch?v=7gPD7kY1amE








22 de juliol de 2017

Amb naturalitat...

Pensava en tu al tren mentre llegia L'amor et farà immortal. L'he anat llegint entre parèntesis i intervals... La seva estructura ho permet. Música per als sentits. Cada capítol un amor, una passió, una reflexió. A banda de la intensitat en destacaria la naturalitat de l'autor... Tu també ho ets. El moment d'un instant.

Una vegada vam parlar de la naturalitat i la impulsivitat, dues cares d'una mateixa moneda. Vas dir-me que t'agradava la meva naturalitat i, en canvi, et feia patir la meva impulsivitat... Ara mateix escolto Boogie Wonderland, fantàstic, te'n recordes? Driss saltant-se el protocol a Intocable, deixat anar... Dir el que penses, fer el que sents... Amb naturalitat...

Per què t'evoco? Perquè no te n'acabes d'anar. De mi, és clar. Encara que t'esborri una i altra vegada. Diu un amic meu que et vaig invocar d'una manera o altra. I tu, finalment, vas respondre. Diu una amiga teva que el destí s'ha de perseguir. Un dia, davant d'una cervesa, amb naturalitat, m'ho expliques, això del destí.

Content d'haver-me conegut. I jo de conèixer-te. De veure't i que no hi hagi res més en la teva mirada ni en la meva o que hi sigui tot. De poder acostar-nos sense por de perdre'ns. La meva naturalitat eren aquells mil·límetres, aquelles repassades, aquelles classe magistrals, aquelles sessions que alguna nit, algun capvespre, has trobat a faltar. Jo... També.

El moment d'un instant. Tres-centes quatre pàgines des d'aquell 'Bones, t'estava llegint'. I ho continues fent. Vivint la vida intensament, això sí. I segur que la rutina també, no tan intensament. Per això hi pensem, i ens deixem portar pels somnis que vam fer realitat a un santuari, a un restaurant, a un apartament, a un teatre, a un palau, a un cinema, a casa teva, a la meva...

Ganes de veure't, clar que sí, ho reconec. Gràcies per felicitar-me, que ja tocava. Amb icones alegres, of course. I és que per molt que t'esborri i et vulgui lluny per por de no fer res més que pensar en tu, tornes, com en Serrallonga. Fins que algú ens aparti d'aquest somni. O alguna.

Tenies raó. Canviar el nucli de la personalitat. Canviar models. Difícil, ja ho vas ben dir. No li ho diguis a ningú però avui... Avui m'hauries vingut de gust. Amb naturalitat...

'Share the spice of life'... Earth, Wind and Fire... Let's Groove...


Vídeo de let's groove















 





20 de juliol de 2017

Minuts que no tornen...

Una entrada, potser l'altra. Verdi, Torrijos?  No et moguis que vinc a trobar-te. Entrem a la foscor, sala 3, butaques prop del passadís, tràilers, pròleg de conversa, després continuem...

Inici delirant, Kusturica cromàtic, exultant, l'amplitud d'un paisatge, muntatge d'imatges i sons persistents. Una granja, un rellotge ferint i en la nocturna festa, la cítara, l'orquestra, l'esguard perdut...  A la via làctia, itinerari abrupte d'un home de rostre vençut damunt d'un ruc mandrós, assetjat per una serp sinuosa i expectant. Falcó pelegrí, el cor robat per la guerra, l'home indolent, de la música del cor als llavis d'una madonna, bella bellissima Bellucci... La poesia crua de l'ésser humà, aquest surrealisme poètic d'amants, Kosta i Nevesta... Quan la guerra obre ferides, només hi ha temps per vèncer la mort, per la passió carnal, per la fugida al somni... Fi.



En la Via LacteaSortida a la llum de tarda, caminem per la Virreina i seiem en un banc, delectant-nos amb les impressions d'imatges i diàlegs. Coincidim en l'impacte Kusturica, fellinià tot plegat...Com si fossin dues parts, trobes?... Me n'ha sobrat més de mitja hora. Fugir sí, sens dubte jo l'hauria resolt molt abans... Però t'atrapa... I tant...

Sempre em fas un present quan som al teu espai particular, enlairats de prodigis i ciutat... Dotze contes comptats, edició de luxe, no paro de riure, l'enginy et fa únic, ja ho ets només que amb la lectura molt més. T'imagines el nostre conte particular? Una pàgina de via i vida làctia, d'amor carnal no gens imaginari.

Desbordant, la teva imaginació, tu també, el cap ben armat... L'ordre fecund de les idees bastides en enquadraments. Ara ets fotògraf d'un infinit d'imatges que t'envolten i que fixes tan bé. Amb el teu permís, una de les moltes que m'agraden de tu.

foto de Cinto Domingo Martí.



Que no és poca cosa... 






Confident... Ja ho saps... La carícia més potent és la teva veu. Un altre cinema, si us plau... Amb llum de tarda, envoltats per un temps, per uns minuts que no tornen...

Ani DiFranco... Revelling...








19 de juliol de 2017

Que la persona non sei tu

Al cor de la Noemí Morral batega l'absència... Un jardí a Sant Hipòlit, plegats, el nostre primer teatre junts. L'ambient de capvespre precís, el carbonet difuminant Essaouira i la veu melodiosa acaronant l'aire del capvespre. Com ressonava la remor del mar insinuat mentre la fortalesa i les barques creixien en relleu... Íntim rerefons de  guitarra, les notes de Quim Salinas puntejant l'instant...


Naïf? Ingènua, honesta... Poesia com una ofrena... Ara el dibuix, ara els carrers, les olors, coriandres i cúrcumes d'un cuscús masegat, com el record, reconèixer i renéixer... Un recer de somnis, d'esperança...


https://1.bp.blogspot.com/-8EL8Q3_dMpE/WNO75Hu43nI/AAAAAAAAGto/1tt9cho0pjgttu8XZaTmbZrdXLAtpHR1ACLcB/s1600/9788415269465.jpg
    Vull la pau
    de les teves tardes.

    Fent mandres
    mentre el sol cau.

    Esperant res,
    a punt per tot...





Se m'ha fet curt. No donava pas per gaire... És ben bé que hem rebut estímuls diferents, vaig pensar. Me'l vaig mirar mentre caminàvem plegats pels carrers del poble. I em va agradar que discrepéssim. També... Ostres no me'n recordaré, això que has dit de la veritat i la realitat...

Conduir, conduir-lo, conduir-nos, no cal que em deixis ben bé a la porta, va somriure, de debò, caminaré una mica... Mil futurs, vaig pensar. 'Esperant res, a punt per tot'...
 
Quan vaig arribar a casa... Un munt de missatges. En destrio un, no pas a l'atzar: 'Jo ja sóc el passat i ell és el present'... El present? Un viatge de futur... Ischia... reconèixer, conéixer... 'Let it come', Teresa, i tant.

'Quella persona non sei più, quella persona non sei tu' ... Franco Battiato... Insieme a te non ci sto più... 


https://www.youtube.com/watch?v=efzTCBZuZjo